05. CONTES PER A NENS I NENES POLÍTICAMENT CORRECTES, James Finn Garner

Fa molt de temps, en una època llunyana, els homes (perdó: les persones masculines) de mitjana edat es reunien en els seus clubs elitistes, fumant sense parar puros pudents, i s'explicaven, els uns als altres, les aventures de la nit abans, exagerant-les una mica, si calia. Algunes d'aquestes aventures s'han perpetuat al llarg dels segles en forma de contes infantils, amb personatges tan famosos com la Caputxeta Vermella, la Ventafocs, els tres porquets, la Blancaneu, Joan i la mongetera... El problema és que aquelles aventures (i, per tant, aquests contes infantils) eren (i són) sexistes i racistes -discriminatoris en qualsevol cas-, i mostren un menyspreu constant pels valors culturals que, com a persones, mereixen les bruixes, les fades, els animals, els gnoms, l'ecologia en general i, en particular, el reciclatge i els drets dels no fumadors. Finalment, però, després de segles d'obscurantisme, James Finn Garner ha tingut el coratge de reescriure aquests contes infantils d'acord amb els temps políticament correctes a què afortunadament ens acostem.

04. QUÈ FAREM, QUÈ DIREM?, Pep Coll

La majoria de les cases bones del nostre Pirineu s'havien enriquit gràcies a l'activitat dels "minairons". Amb l'abandó dels pobles, aquests éssers fantàstics, acompanyats dels estris del camp i dels mites tradicionals, van anar a parar al Museu Etnològic. La Bet, una xiqueta d'Esterri, aconsegueix de robar el canut dels minairons... Es tracta d'un robatori, o potser, més aviat d'un rescat de milers de presoners? Què pot fer una nena-dona del final del segle  XX amb el canut dels minairons a la butxaca dels texans?

03. EL PETIT PRÍNCEP, Antoine de Saint-Exupéry

El Petit Príncep és una meravellosa reflexió de Saint-Exupéry sobre l'amistat, l'amor, la responsabilitat i el sentit de la vida. També tenim la possibilitat de veure El musical!

És el més traduït del món, entre els que no estan dins de la categoria religiosa.

"O sigui que he viscut sol, sense ningú amb qui de veritat poder parlar, fins que vaig tenir una avaria al desert del Sàhara, fa sis anys. S'havia trencat alguna cosa del motor. I com que no anava amb cap mecànic ni amb cap passatger, em vaig preparar per mirar de fer, tot sol, una reparació difícil. Per mi era una qüestió de vida o mort. Amb prou feines tenia aigua per beure per a vuit dies.

La primera nit, doncs, em vaig adormir a la sorra a mil milles de cap terra habitada. Estava molt més aïllat que un nàufrag en un rai al mig de l'oceà. O sigui que imagineu-vos la sorpresa que vaig tenir, a trenc d'alba, quan una veueta molt especial em va despertar. Deia:

-Si us plau... dibuixa'm un be!"

«Només s'hi veu bé amb el cor; l'essencial és invisible als ulls.»

«És el temps que has perdut per a la teva rosa, que fa la teva rosa tan important.»

02. JO, ROBOT, Isaac Asimov

Jo, robot (I, Robot en la versió original en anglès) és una recopilació de nou històries curtes de ciència-ficció escrites per Isaac Asimov i publicades en diverses revistes estatunidenques entre els anys 1940 i 1950. Tots els relats estan relacionats per un marc narratiu en què la fictícia Dra. Susan Calvin explica la història a un reporter (que fa de narrador) del segle XXI. Malgrat que les històries poden ser llegides per separat, totes comparteixen una mateixa temàtica: la relació entre robots, humans i moral; que quan es combinen formen una part més gran de la història de la robòtica fictícia d'Asimov. 

La doctora Calvin és especialista en robopsicologia i una autoritat en la pràctica del cervell positrònic, que ha revolucionat el món dels robots. Tot i els continus progressos en aquest camp, els temors de la població humana no semblen justificats, ja que tots els robots duen impreses les Tres Lleis de la Robòtica:

     1. Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.

     2. Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.

   3. Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.

01. WONDER, R.J. Palacio

Em dic August, per cert. No penso descriure la meva cara. Segur que és molt pitjor que tot el que us esteu imaginant.

August (Auggie) Pullman ha nascut amb una greu deformació a la cara i s'ha hagut de sotmetre a tantes operacions que no ha pogut anar mai a l'escola; fins ara, que té deu anys i està a punt de començar cinquè a l'escola Beecher.

Si alguna vegada heu sigut nous, ja sabeu que dur que és... Doncs imagineu-vos com deu ser quan tens una cara com l'August. Aconseguirà que els seus companys l'acceptin com un més, encara que sigui el nen més estrany que han vist mai?

En un món on el bullying entre els joves s'està convertint en una vertadera epidèmia, els llibres de la sèrie Wonder ofereixen una nova visió refrescant, necessària i esperançadora.

TOT ET SERÀ PRES, Pau Joan Hernández

Tot et serà pres és, a la seva manera, la crònica d´una mort anunciada, i tracta amb una gran delicadesa un cas extrem i crític: el d´un adolescent que s´enfronta a una malaltia incurable. Al llarg d´aquesta novel·la l´autor ens planteja, des del punt de vista d´un jove, temes universals: l´eutanàsia, el dret a morir dignament, el desig de viure, la força de l'amistat, l´amor entre un noi i una noia i l´acceptació de la mort.

CAMPS DE MADUIXES, Jordi Sierra i Fabra

Quan neix el dia, en un hospital, la Luci està en coma a causa de l'èxtasi, la droga de disseny més de moda. Els seus amics reflexionen sobre el que va passar el dia anterior. En poques hores s'accelera tot, i tothom qui coneix la Luci lluita per ella, però també per alguna cosa més.