6. CONTES PER A NENS I NENES POLÍTICAMENT CORRECTES, James Finn Garner

Fa molt de temps, en una època llunyana, els homes (perdó: les persones masculines) de mitjana edat es reunien en els seus clubs elitistes, fumant sense parar puros pudents, i s'explicaven, els uns als altres, les aventures de la nit abans, exagerant-les una mica, si calia. Algunes d'aquestes aventures s'han perpetuat al llarg dels segles en forma de contes infantils, amb personatges tan famosos com la Caputxeta Vermella, la Ventafocs, els tres porquets, la Blancaneu, Joan i la mongetera... El problema és que aquelles aventures (i, per tant, aquests contes infantils) eren (i són) sexistes i racistes -discriminatoris en qualsevol cas-, i mostren un menyspreu constant pels valors culturals que, com a persones, mereixen les bruixes, les fades, els animals, els gnoms, l'ecologia en general i, en particular, el reciclatge i els drets dels no fumadors. Finalment, però, després de segles d'obscurantisme, James Finn Garner ha tingut el coratge de reescriure aquests contes infantils d'acord amb els temps políticament correctes a què afortunadament ens acostem.

5. TINTÍN A AMÈRICA, Hergé

Tintín viatja cap a Amèrica del Nord, on li caldrà afrontar el terrible sindicat de gàngsters de Chicago, entre els quals hi ha el molt famós Al Capone. La idea inicial d’Hergé era la de construir la seva narració al voltant del poble indi pell roja, pel qual ell sempre havia sentit una gran fascinació, però després va voler mostrar també el màxim possible d’Amèrica, els deserts i les prades, les modernes indústries i les grans ciutats. La prohibició de les begudes alcohòliques, els gàngsters, els cowboys i l’espoliació dels indis pell roja, denunciant la manera com varen ser foragitats de les seves terres quan s’hi va trobar petroli. Tintín a Amèrica es va començar a publicar el 3 de setembre del 1931 a Le Petit Vingtième, a raó de dues planxes per setmana, on s’editaria al llarg de tot un any. 

4. MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN, Manuel de Pedrolo

Mecanoscrit del segon origen és una novel·la composta de sis capítols: els cinc primers anomenats Quaderns tenen una extensió molt semblant (trenta pàgines cadascun) i el darrer, de tres pàgines finals, és breu i es titula «És l'Alba la mare de la humanitat actual?». Els protagonistes de l’obra, l’Alba i en Dídac, viuen un seguit d’aventures en un món pràcticament destruït. Són ells, els precursors de la civilització actual? 

La primera edició d’aquesta novel·la es va publicar el 1974 i ha estat, fins ara, una de les obres més llegides de la literatura catalana contemporània. 

La novel·la fou duta a la televisió el 1985 per mitjà d'una sèrie homònima produïda i emesa per TV3, i el 2015 fou adaptada al cinema amb el nom de Segon origen: La pel·lícula!

3. VIATGE AL CENTRE DE LA TERRA, Jules Verne

Viatge al centre de la Terra, de Jules Verne. La descoberta d'uns misteriosos jeroglífics entre les pàgines d'un llibre portarà el professor Otto Lidenbrock i el seu nebot, el jove Axel, a emprendre el viatge més al·lucinant que s'hagi fet mai: endinsar-se en les profunditats de la Terra. Amb l'ajut d'en Hans, un guia hàbil i valent, i arriscant la seva vida a cada pas, descobriran les meravelles que s'amaguen a l'interior del planeta.

2. LES CRÒNIQUES DE NÀRNIA, C. S. Lewis

C.S. Lewis va escriure Les cròniques de Nàrnia entre 1950 i 1956 i es consideren un clàssic de la literatura anglesa. Són una sèrie de set novel·les fantàstiques que contenen personatges i elements de la mitologia grega, romana i dels contes de fades tradicionals d’Anglaterra i Irlanda.

1. EL MAR TRENCAT, Joe Abercrombie

Els títols que componen aquesta trilogia són: Mig Rei, Mig Món, i Mitja Guerra. Tots ells es poden llegir de forma independent, però és aconsellable llegir-la seguida per copsar tota l’evolució dels personatges. La trilogia del mar trencat és una saga de literatura fantàstica, però la gràcia de tot plegat és que l’obra de Joe Abercrombie depassa el gènere fantàstic.

Konrad o el nen que va sortir d'una llauna de conserves, Christine Nöstlinger

L’humor, la tendresa i la crítica social conflueixen en aquest magnífic relat, que s’ha convertit en un dels llibres més llegits a tot el món. La senyora Bartolotti viu força feliç, tot i que la gent la considera rara. Es dedica a teixir catifes a casa i a comprar per catàleg. Un dia rep per correu una gran llauna amb un nen a dins i, obligada per les circumstàncies, n’haurà de tenir cura. Christine Nöstlinger va escriure aquest llibre l'any 1975. La il·lustració de la coberta és de Mar Villar.