15. EL PETIT PRÍNCEP, Antoine de Saint-Exupry

El Petit Príncep és una meravellosa reflexió de Saint-Exupéry sobre l'amistat, l'amor, la responsabilitat i el sentit de la vida. També tenim la possibilitat de veure El musical!

És el més traduït del món, entre els que no estan dins de la categoria religiosa.

"O sigui que he viscut sol, sense ningú amb qui de veritat poder parlar, fins que vaig tenir una avaria al desert del Sàhara, fa sis anys. S'havia trencat alguna cosa del motor. I com que no anava amb cap mecànic ni amb cap passatger, em vaig preparar per mirar de fer, tot sol, una reparació difícil. Per mi era una qüestió de vida o mort. Amb prou feines tenia aigua per beure per a vuit dies.

La primera nit, doncs, em vaig adormir a la sorra a mil milles de cap terra habitada. Estava molt més aïllat que un nàufrag en un rai al mig de l'oceà. O sigui que imagineu-vos la sorpresa que vaig tenir, a trenc d'alba, quan una veueta molt especial em va despertar. Deia:

-Si us plau... dibuixa'm un be!"

• «Només s'hi veu bé amb el cor; l'essencial és invisible als ulls.»
• «Ets responsable per sempre d'allò que has domesticat.»
• «És el temps que has perdut per a la teva rosa, que fa la teva rosa tan important.»
  

10. DIARI, Anna Frank

Aquesta és l'edició definitiva del cèlebre Diari d'Anne Frank. El seu text amplia en una quarta part les edicions anteriors i ofereix una visió completa i fidedigna de la terrible odissea viscuda durant la Segona Guerra Mundial per la família Frank. I tot això gràcies a un diari o dietari!

Després de la invasió d'Holanda, els Frank, comerciants jueus alemanys emigrats a Amsterdam el 1933, es van amagar de la Gestapo en una mansarda connectada a l'edifici on el pare de l'Anne tenia les seves oficines. Eren vuit persones i van romandre-hi recloses des del juny de 1942 fins a l'agost de 1944.

En aquell lloc i en les més precàries condicions, l'Anne, una nena de tretze anys, va escriure el seu esgarrifós Diari: un testimoni únic en el seu gènere sobre l'horror i la barbàrie nazis, i sobre els sentiments i les experiències que van viure ella mateixa i els seus acompanyants.

L'Anne va morir al camp de Bergen-Belsen el març de 1945. El seu Diari no morirà mai.

9. LA GUERRA DE LES BRUIXES, Maite Carranza

El clan de la lloba, El desert de gel i La maledicció d'Odi-La Guerra de les Bruixes

El clan de la lloba és la primera part de la trilogia La Guerra de les Bruixes, una obra de Maite Carranza publicada l'any 2005. El personatge principal de la trilogia és Anaïd Tsinoulis.

El llibre, fins al 2022, té disponibles vint-i-dues traduccions, amb versions en anglès (Estats Units i Regne Unit), búlgar, castellà, gallec, neerlandès, italià, coreà, hongarès, alemany, suec, finlandès, estonià, polonès, portuguès (Portugal i Brasil), xinès, turc, txec, rus, romanès i danès, i unes vendes en català i castellà de més de 130.000 exemplars. La traducció alemanya de la novel·la va ser llegida a la Fira del Llibre de Frankfurt de l'any 2007, amb la literatura catalana com a convidada d'honor.

8. LES MILLORS CENT UNA LLEGENDES URBANES, Lucas Crow

En aquest fantàstic compendi trobareu històries esgarrifoses que ja formen part de la nostra memòria col·lectiva. A banda de llegendes urbanes clàssiques com la de l’autoestopista del revolt o l’assassí que truca a la víctima des de dins mateix de casa, en trobareu d’altres basades en els esperits que corren per Internet o en xats que et poden dur el dimoni a casa teva, històries del tot noves que prometen aterrir generacions i generacions. Lucas Crow, a més, les acompanya d’una guia amb les tècniques més eficaces per explicar una història de por i gaudir al màxim del gran plaer que és espantar-se.

7. QUÈ FAREM, QUÈ DIREM?, Pep Coll

La majoria de les cases bones del nostre Pirineu s'havien enriquit gràcies a l'activitat dels "minairons". Amb l'abandó dels pobles, aquests éssers fantàstics, acompanyats dels estris del camp i dels mites tradicionals, van anar a parar al Museu Etnològic. La Bet, una xiqueta d'Esterri, aconsegueix de robar el canut dels minairons... Es tracta d'un robatori, o potser, més aviat d'un rescat de milers de presoners? Què pot fer una nena-dona del final del segle  XX amb el canut dels minairons a la butxaca dels texans?

6. CONTES PER A NENS I NENES POLÍTICAMENT CORRECTES, James Finn Garner

Fa molt de temps, en una època llunyana, els homes (perdó: les persones masculines) de mitjana edat es reunien en els seus clubs elitistes, fumant sense parar puros pudents, i s'explicaven, els uns als altres, les aventures de la nit abans, exagerant-les una mica, si calia. Algunes d'aquestes aventures s'han perpetuat al llarg dels segles en forma de contes infantils, amb personatges tan famosos com la Caputxeta Vermella, la Ventafocs, els tres porquets, la Blancaneu, Joan i la mongetera... El problema és que aquelles aventures (i, per tant, aquests contes infantils) eren (i són) sexistes i racistes -discriminatoris en qualsevol cas-, i mostren un menyspreu constant pels valors culturals que, com a persones, mereixen les bruixes, les fades, els animals, els gnoms, l'ecologia en general i, en particular, el reciclatge i els drets dels no fumadors. Finalment, però, després de segles d'obscurantisme, James Finn Garner ha tingut el coratge de reescriure aquests contes infantils d'acord amb els temps políticament correctes a què afortunadament ens acostem.

5. TINTÍN A AMÈRICA, Hergé

Tintín viatja cap a Amèrica del Nord, on li caldrà afrontar el terrible sindicat de gàngsters de Chicago, entre els quals hi ha el molt famós Al Capone. La idea inicial d’Hergé era la de construir la seva narració al voltant del poble indi pell roja, pel qual ell sempre havia sentit una gran fascinació, però després va voler mostrar també el màxim possible d’Amèrica, els deserts i les prades, les modernes indústries i les grans ciutats. La prohibició de les begudes alcohòliques, els gàngsters, els cowboys i l’espoliació dels indis pell roja, denunciant la manera com varen ser foragitats de les seves terres quan s’hi va trobar petroli. Tintín a Amèrica es va començar a publicar el 3 de setembre del 1931 a Le Petit Vingtième, a raó de dues planxes per setmana, on s’editaria al llarg de tot un any.