31. LA MECÀNICA DEL COR, Mathias Malzieu

Un conte de fades que trasllada al lector a un món poètic on tots som com nens grans, en un món on el més important és l'amor.

La neu cau sobre la ciutat d'Edimburg. Dalt d'un turó neix el petit Jack, amb el cor malmès, però. Li caldrà substituir-lo per un rellotge de fusta, un cor artificial del qual dependrà la seva vida.

Acompanyarem Jack en la seva aventura quixotesca a la recerca de l'amor des dels freds carrerons escocesos fins a una radiant ciutat andalusa. Compte, però! Jack haurà de seguir unes normes per sobreviure:

U: NO TOQUIS LES AGULLES.

Dos: DOMINA LA RÀBIA.

Tres: NO T'ENAMORIS MAI.

La mecànica del cor depèn d'això...

Desitgem sort a Jack, i recordem que, com en aquest conte per a nens grans, tots hem patit algun cop pel nostre cor volàtil.

30. FAHRENHEIT 451, Ray Bradbury

Guy Montag és bomber en un futur imaginari en el qual aquests professionals tenen la missió de cremar els llibres i perseguir aquells que els llegeixen. Aquest és el punt de partida de Fahrenheit 451, una de les novel·les més cèlebres de la ciència-ficció i que, juntament amb 1984 de George Orwell i Un món feliç d'Aldous Huxley, descriu una civilització occidental esclavitzada per la tecnologia, els tranquil·litzants i el conformisme social. Fahrenheit 451 és molt més que una faula sobre un futur aparentment feliç i despreocupat, però gris i sotmès per l'estupidesa humana, aborda temes d'un interès cabdal com ho són el poder, la censura i la importància de la literatura i de la força de la paraula com elements vertebradors del pensament i la responsabilitat social davant de la manipulació dels governants.

El terme Fahrenheit 451 fa referència a la temperatura a la qual el paper dels llibres s'inflama i crema (equival a 233º C).

29. JO, ROBOT, Isaac Asimov

Jo, robot (I, Robot en la versió original en anglès) és una recopilació de nou històries curtes de ciència-ficció escrites per Isaac Asimov i publicades en diverses revistes estatunidenques entre els anys 1940 i 1950. Tots els relats estan relacionats per un marc narratiu en què la fictícia Dra. Susan Calvin explica la història a un reporter (que fa de narrador) del segle XXI. Malgrat que les històries poden ser llegides per separat, totes comparteixen una mateixa temàtica: la relació entre robots, humans i moral; que quan es combinen formen una part més gran de la història de la robòtica fictícia d'Asimov. 

La doctora Calvin és especialista en robopsicologia i una autoritat en la pràctica del cervell positrònic, que ha revolucionat el món dels robots. Tot i els continus progressos en aquest camp, els temors de la població humana no semblen justificats, ja que tots els robots duen impreses les Tres Lleis de la Robòtica:

     1. Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.

     2. Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.

   3. Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.

28. FRANKENSTEIN, Mary Shelley

Frankenstein o el Prometeu modern explica com un jove savi que es dedica a fer experiments científics amb tècniques poc convencionals, dona vida a un ésser creat a partir de diversos membres que recupera de cadàvers. De la seva creació en surt un monstre d'aspecte grotesc i repulsiu, de proporcions increïblement desmesurades, que acaba sent temut i odiat per tothom, cosa que fa que es converteixi en un ésser solitari i amargat. Un bon dia, el monstre, per venjança, mata el germà i la futura esposa del seu creador. A partir d'aquell moment comença una incansable persecució mútua per tal de donar-se mort. La pel·lícula.

27. EL RELLOTGE MECÀNIC, Philip Pullman

Alguns relats s’assemblen als rellotges mecànics: quan els donem corda, res no els pot aturar, i avancen imparables fins que arriben al desenllaç previst, sense que els protagonistes puguin fer res per canviar el seu destí. Això és el que ocorre amb l’estranya història que Fritz, el novel·lista, narra a tots els veïns reunits, una nit freda d’hivern, a la taverna del poble. El relat esdevé vertaderament terrorífic quan el personatge més misteriós de la història de Fritz apareix al llindar de la taverna.

Philip Pullman (Norwich, 1946) és un escriptor anglès, autor de la popular trilogia de novel·les fantàstiques La matèria obscura, que va obtenir el 1995 la prestigiosa Carnegie Medal. A més, la sèrie completa es va col·locar en el tercer lloc de The Big Read, l'enquesta sobre gustos literaris que organitza la BBC. L'any 2005 va guanyar també el premi Memorial Astrid Lindgren.