Institut Marina

divendres, 5 de febrer del 2010

Qui és el culpable? Jaume Fuster

Selecció de cinc relats de l'escriptor, traductor i guionista Jaume Fuster, representant català contemporani de la narració policíaca i d'intriga, i creador del detectiu privat Lluís Arquer. Aquest personatge explica, sovint amb un cert humor, la història de cinc casos en què ha participat per trobar l'autor o la causa d'uns fets que van contra la llei: robatoris, assassinats, desaparicions, etc.

dilluns, 1 de febrer del 2010

L’aventura de Saïd, Josep Lorman


Seduït pel cotxe del seu amic Hussein i empès per la misèria i la manca d’expectatives, Saïd, un jove marroquí, decideix deixar el seu poble, Xauen, la seva família, els seus amics i Jamila, la noia que estima, per llançar-se a l’aventura d’obrir-se camí a Barcelona. Ben aviat, però, comprova que l’odi i la violència són moneda corrent a la vida.

Història d’amor a Sarajevo, Jaume Benavente


La Selma té disset anys i viu amb la seva família a Bascarsija, un barri de Sarajevo. La guerra està destrossant la ciutat, els bombardejos i els franctiradors escampen la por i l’horror per un lloc que abans era ple de vida. Per a una noia de disset anys aquesta és una realitat molt diferent de la que esperava viure, però ella no es deixarà vèncer: aprendrà a sobreviure,aprendrà a ocupar-se dels seus i sobretot aprendrà a estimar com mai havia imaginat.
Un amor adolescent entre un serbi i una noia bosniana durant la guerra dels Balcans.

El monestir proscrit, Maria Carme Roca


Al principi del segle XI, una noia arriba al monestir de Sant Joan de Ripoll (avui dia conegut com a Sant Joan de les Abadesses). Vol fer-se monja per fugir d’un matrimoni imposat. D’altra banda, el cavaller que estima aquesta noia és a Còrdova lluitant al costat del comte Ramon Borrell I i altres dignataris catalans.
Ingilberga, l’abadessa del monestir, lliura una altra mena de batalles: ha de defensar-se de les intromissions del seu germanastre, el comte Bernat I de Besalú, i de l’ambició del prevere Mir. Enmig de tot això, l’abat Oliba, l’altre germanastre de l’abadessa, intenta fer de mitjancer d’una situació compromesa. Ja fa anys que l’abat rep pressions. De totes bandes li arriben notícies que les monges de Sant Joan no practiquen una vida de santedat. És veritat? Són calúmnies? Es tracta d’una conspiració?

L’estiu de l’anglès, Carme Riera


Vostè parla anglès? Recorda quin mètode va seguir per aprendre’n? O potser no en sap i, malgrat intentar-ho, mai no ha passat d’I love you... Tant si en sap com si no, aquesta novel·la l’interessarà i se sentirà còmplice de la seva protagonista, una agent immobiliària de Barcelona, cansada de comprovar com el seu desconeixement de l’anglès entrebanca la seva aspiració d’ascens professional. Per això decideix sacrificar les vacances d’agost, s’inscriu en un curs d’immersió, viatja fins a un poble perdut d’Anglaterra i s’instal·la a casa de la professora Grose, una dona peculiar que viu aïllada al mig del camp.

El lector, Bernhard Schlink


Michael Berg, un noi de quinze anys amb problemes de salut, sortint un dia de l’escola es troba en una situació penosa. Una dona madura de més de trenta anys l’ajuda. Més tard, el noi, per agrair-l’hi, li porta un ram de flors. A partir d’aquí neix una relació amorosa, una història que hauran de viure en secret.
Després d’anys de no veure’s, es retroben en un tribunal: Michael ara és advocat, i ella està acusada d’un crim del passat. Per a Michael és una sorpresa aquest passat obscur, però, amb tot,ell continuarà fent-li de lector, com feia quan tenia quinze anys i eren amants secrets.

Carmilla, Joseph Sheridan Le Fanu


Història de vampirs. Carmilla té com a protagonista una noia ingènua i maliciosa que, igual que la figura de Dràcula, posseeix allò que Lord Byron exigia dels seus personatges: que fossin aristòcrates, romàntics i ambigus.

Aigües encantades, Joan Puig i Ferreter


Aigües encantades (1907) s’inscriu en el context dels drames d’idees i passions del modernisme. La història es desenvolupa en un univers proper, en un context mediterrani i rural, que serveix a l’autor per mostrar la lluita entre l’impuls regenerador –associat al coneixement racional i científic-, i les forces de la tradició, l’integrisme i la ingenuïtat popular.

De mica en mica s’omple la pica, Jaume Fuster



Si mai us ofereixen cent mil pàfies per fer un viatge de “representació” a diversos llocs d’Europa, penseu-vos-hi abans. Recordeu que els gossos no es fermen amb llonganisses. O bé pregunteu-ho a l’Enric Vidal: ell us ho dirà. Ni cent mil virolles, ni res. Dos morts que després seran tres i, fins i tot, més. Sort que l’Enric Vidal és un home com cal,que ho trepitja bé, això dels morts. I sort que en Jaume Fuster s’ha llegit abans les millors obres de Hammett, Hadley Chase, Chandler i Pedrolo. Ells dos –l’Enric Vidal i en Jaume Fuster, vull dir- us duran de la mà per una història on surt gairebé de tot: homes de les altes finances, galiasses dels baixos fons, senyores estupendes que tallen l’alè... i uns quants cadàvers per amanir-ho. Tot això en el “marc incomparable” d’una Barcelona tan quotidiana com creïble.

La guerra de les bruixes. El clan de la lloba, Maite Carranza


Des de temps immemorials, als clans de les bruixes Omar han viscut amagant-se de les sanguinàries bruixes Odish i esperant l’arribada de l’elegida per la profecia.
Ara els astres confirmen que aquest moment és a punt d’esdevenir-se. L’Anaïd, que ha viscut durant els seus catorze anys de vida apartada en un poblet del Pirineu, no sap quins són els secrets que afecten les dones de la seva família...
Fins que la misteriosa desaparició de la seva mare, Selene la pèl-roja, l’enfronta a una veritat tan esfereïdora com increïble i l’obliga a recórrer un llarg camí ple de perills i descobriments.

Marina, Carlos Ruiz Zafón



Òscar Drai se’n va anar fugint dels seus records, pensant ingènuament que, si posava prou distància, les veus del passat callarien per sempre. Ara ha tornat a la seva ciutat per a conjurar els seus fantasmes i enfrontar-se a la seva memòria. La macabra aventura que el va marcar en la seva joventut, el terror i la bogeria que van envoltar, curiosament, la més bella història d’amor.
“La Marina em va dir una vegada que només recordem allò que mai no ha ocorregut. Passaria una eternitat fins que arribés a comprendre aquelles paraules. Però és millor que comenci per l’inici que en aquest cas és el final. El maig de 1980 vaig desaparèixer del món durant una setmana. Durant set dies i set nits, ningú no va saber on era.”

Els ponts del diable, Toni Cucarella


En Joan-Marc Mateu és un xic de divuit anys del migjorn valencià, amb unes ganes boges d’escriure novel·les com les de Truman Capote. Un estiu xafogós es decideix i “carretera i manta”, inicia la seva aventura: fa de tot, treballa en una gasolinera a Gandia, de cambrer en un pub de Torredembarra... fins que arriba a Barcelona. Hi lloga un pis cutre en ple Raval i prova d’escriure, però no troba cap argument prou potent. Avorrit, entra en un cine on passen Cor d’àngel i en surt canviat, inquiet. Això, i que no té ni un duro, l’impulsa a fer un “pacte” amb el diable. Coneix Lluís Montsegur, un llibreter de vell comunista; Dèbora, una pèl-roja fascinant... A partir d’aquí, tot es torna perillós i en Joan-Marc es converteix en protagonista d’aquelles novel·les que tant li agraden. Ja se sap, qui juga amb foc...

El temps de l’oblit, Jordi Sierra i Fabra


Carlos, un noi de 18 anys, s’instal·la en un poblet del País Basc. La música és el lligam per conèixer Tetxu, personatge marcat per un drama peculiar: és fill d’un militant etarra i ara viu amb la seva mare, una dona que ha intentat que el seu fill portés una vida com la resta de joves. I també hi ha Ainhoa, la noia que ha aconseguit amb la seva dolçor tornar a fer somriure Tetxu.
El temps de l’oblit és una novel·la intensa, de sentiments forts i contradictoris; la història de dos joves que superaran, a través de l’amistat, l’hostilitat del món que els ha tocat viure.

El dia dels Trífids, John Wyndham


Els trífids són unes plantes grotesques i perilloses de més de dos metres d’alçada que es cultiven per extreure’n oli. Però un desastre mundial de grans dimensions els transforma en una terrible amenaça. Un dels pocs supervivents d’aquest desastre ens narra l’horror d’un món dominat per aquestes plantes.

El rellotge mecànic, Philip Pullman


Alguns relats s’assemblen als rellotges mecànics: quan els donen corda, res no els pot aturar, i avancen imparables fins que arriben al desenllaç previst, sense que els protagonistes puguin fer res per canviar el seu destí. Això és el que ocorre amb l’estranya història que Fritz, el novel·lista, narra a tots els veïns reunits una nit freda d’hivern a la taverna del poble. El relat esdevé vertaderament terrorífic quan el personatge més misteriós de la història de Fritz apareix al llindar de la taverna.

Mandràgora, Laura Gallego


El rei Hèctor necessita un savi nou per a substituir Cornèlius, que ha desaparegut en circumstàncies ben estranyes. El seu lloc a la cort serà ocupat per Zacaries, un erudit molt prestigiós, que va acompanyat de la seva filla Míriam. La jove tractarà d’integrar-se entre les donzelles i els prínceps de la cort, però aviat coneixerà un terrible secret sobre la vertadera identitat que li capgirarà la vida. Les seves investigacions la portaran a descobrir una obscura trama per a destronar el rei, en la qual intervenen perversos conjurs de màgia negra.

Terra baixa, Àngel Guimerà


Manelic és un pastor de la terra alta, que es casa amb Marta, l’amant de Sebastià, el cacic local. Manelic es rebel·la contra el poder del terratinent i fuig a la muntanya, amb la seva dona, on l’engany i la traïció no són possibles. El protagonista central del drama ha esdevingut un prototip d’home simple i pur que contrasta fortament amb la gent de la terra baixa i que vol representar, en definitiva, la societat de l’època.

Trajecte final, Manuel de Pedrolo


Trajecte final és un conjunt de set relats de ciència-ficció, en els quals es parla de sers que poden canviar el seu aspecte a voluntat, d’escletxes entre mons i salts en el temps, però també s’hi parla, sobretot, de l’amor, la generositat i la confiança davant el desconegut.

En un lloc anomenat guerra, Jordi Sierra i Fabra


Una guerra llunyana, un país desconegut, un jove periodista que debuta com a corresponsal i un adolescent disposat a fer-li d’intèrpret a l’infern. Més enllà de la guerra, de les necessitats de l’un i de l’altre, de la supervivència del nen i l’afany d’aventura del periodista, el cor i l’amistat s’imposaran a la bogeria. Aquesta és la història d’unes vides al límit en la turbulència del nostre món.

Pel·lícula verge (contes perversos), Jordi Sierra i Fabra



Què passa quan un adolescent té accés a una arma? I quan un turista inconscient ajuda a morir lentament un nen creient que li fa un favor? Per què moren a l’Índia tantes esposes joves? I per què es lapida una jove que s’ha enamorat? Per què un “mestre” incita un alumne al suïcidi? Per què a les mines o a les guerrilles els nens són els més apreciats? Per què es rapten nenes a la Xina?
Totes aquestes preguntes d’esgarrifosa resposta s’ofereixen en aquest llibre, una novel·la formada per retalls de la pròpia vida en el món d’avui, un món “en progrés” que malgrat ser ja al segle XXI de vegades sembla que retrocedeixi fins més enllà de l’edat de les cavernes.

Almenys no és Nadal, Carles Alberola. T’estimaré infinittt, Gemma Rodríguez. El club de les palles, Albert Espinosa


-->
La primera obra explica la història de l’Encarna, que és a la residència i s’inventa les visites d’un fill que no ve mai; la Sofia, amb qui comparteix l’habitació, l’ajuda a mantenir aquesta ficció, fins que un dia el fill de l’Encarna la visita de veritat. A la segona hi trobem la Clara i el Nico, que s’enamoren el primer dia que ella entra a treballar a l’empresa i s’inicia, així, una història d’amor que, quan comença, sembla que ha de ser “infinittt”. A la tercera obra, el Carles, un home de negocis, cau al terra una nit en un hotel i pateix un traumatisme lleu al cap; per això accepta que la Gemma, que treballa al servei d’habitacions, li faci companyia durant la nit no sigui que el cop provoqui efectes imprevistos: però una trucada inesperada altera tots els plans.

El curiós incident del gos a mitjanit, Mark Haddon


-->
És una novel·la que no s’assembla a cap altra. El narrador, Christopher Boone, té quinze anys i pateix una forma lleu d’autisme. Sap molt de matemàtiques i poc sobre els éssers humans. Li agraden les llistes, els sistemes, la veritat... Odia el groc, el marró i que el toquin. Mai ha anat sol més enllà de la botiga de la cantonada, però quan descobreix que algú ha matat el gos d’una veïna, decideix iniciar una investigació.

Homes i ratolins, J. Steinbeck


Dos amics arriben a una granja on cal gent per treballar. Els dos comparteixen un somni: guanyar prou diners per tenir una granja pròpia, no tenir cap amo i ser autosuficients. A l’època de la Gran Depressió, aquest és el somni de milers d’americans, que es lloguen per fer feina al camp. Un somni a l’abast de tots que, sense voler, se’ls esmuny de les mans.

El vigilant en el camp de sègol, J.D. Salinger


En Holden Caulfield té disset anys i l’han fet fora de l’institut Pensey perquè ho ha suspès gairebé tot. És el final del primer trimestre i abans que la notícia arribi a casa decideix marxar de l’internat pel seu compte, tot sol, un dissabte al vespre. A casa seva no l’esperen fins dimecres.

Raquel, Isabel-Clara Simó


La Raquel viu un moment complicat: estudia el darrer curs abans d’anar a la universitat; conviu amb una situació familiar difícil, i comença a sortir amb un company, l’Oriol. I el més important: no se sent satisfeta de si mateixa. Però la seva visió del món i d’ella mateixa a poc a poc anirà canviant i, sense adonar-se’n, començarà a actuar com una persona adulta.

M.A.X., Àngel Burgas


2054. Empordà. Dos adolescents es connecten al M.A.X., un joc virtual d’ordinador que permet viure en el temps i l’espai que els jugadors trien. Després de crear una base de dades per fer creïble la simulació del joc, retrocedeixen a l’any 2000 per fer d’investigadors privats i resoldre el cas d’uns avis que apareixen perduts a la platja, sense recordar res. El M.A.X., però, no és un joc innocent: crea addicció i castiga les errades en el sistema de joc.

Robbie i altres contes, Isaac Asimov

A través dels seus contes Asimov retrata un món on un robot pot ser el millor company de jocs d’una nena; on un ordinador gegantí ho sap tot dels humans i és capaç de preveure el seu comportament i regular-lo; on els cotxes poden tenir sentiments i actuar per iniciativa pròpia. És una societat del futur, on es posa en qüestió la llibertat de l’individu i com satisfer els seus sentiments.

Si puges al Sagarmatha, Josep Francesc Delgado

 
L’agost de 1986 s’organitza una expedició catalana a l’Everest. Sis mesos després, Josep López, germà de la Mireia, l’única noia que formava part de l’expedició, convoca la resta d’expedicionaris per rellegir-los les cartes que cadascun d’ells va adreçar al Josep en tornar de l’expedició i donar-los a conèixer el diari que la Mireia va anar escrivint en el seu intent d’arribar al cim. L’objectiu és aclarir què li va passar a la Mireia, perquè és l’única integrant de l’expedició que no ha tornat.