Si mai us ofereixen cent mil pàfies per fer un viatge de “representació” a diversos llocs d’Europa, penseu-vos-hi abans. Recordeu que els gossos no es fermen amb llonganisses. O bé pregunteu-ho a l’Enric Vidal: ell us ho dirà. Ni cent mil virolles, ni res. Dos morts que després seran tres i, fins i tot, més. Sort que l’Enric Vidal és un home com cal,que ho trepitja bé, això dels morts. I sort que en Jaume Fuster s’ha llegit abans les millors obres de Hammett, Hadley Chase, Chandler i Pedrolo. Ells dos –l’Enric Vidal i en Jaume Fuster, vull dir- us duran de la mà per una història on surt gairebé de tot: homes de les altes finances, galiasses dels baixos fons, senyores estupendes que tallen l’alè... i uns quants cadàvers per amanir-ho. Tot això en el “marc incomparable” d’una Barcelona tan quotidiana com creïble.
Institut Marina
dilluns, 1 de febrer del 2010
De mica en mica s’omple la pica, Jaume Fuster
Si mai us ofereixen cent mil pàfies per fer un viatge de “representació” a diversos llocs d’Europa, penseu-vos-hi abans. Recordeu que els gossos no es fermen amb llonganisses. O bé pregunteu-ho a l’Enric Vidal: ell us ho dirà. Ni cent mil virolles, ni res. Dos morts que després seran tres i, fins i tot, més. Sort que l’Enric Vidal és un home com cal,que ho trepitja bé, això dels morts. I sort que en Jaume Fuster s’ha llegit abans les millors obres de Hammett, Hadley Chase, Chandler i Pedrolo. Ells dos –l’Enric Vidal i en Jaume Fuster, vull dir- us duran de la mà per una història on surt gairebé de tot: homes de les altes finances, galiasses dels baixos fons, senyores estupendes que tallen l’alè... i uns quants cadàvers per amanir-ho. Tot això en el “marc incomparable” d’una Barcelona tan quotidiana com creïble.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada