Jo, robot (I, Robot en la versió original en anglès) és una recopilació de nou històries curtes de ciència-ficció escrites per Isaac Asimov i publicades en diverses revistes estatunidenques entre els anys 1940 i 1950. Tots els relats estan relacionats per un marc narratiu en què la fictícia Dra. Susan Calvin explica la història a un reporter (que fa de narrador) del segle XXI. Malgrat que les històries poden ser llegides per separat, totes comparteixen una mateixa temàtica: la relació entre robots, humans i moral; que quan es combinen formen una part més gran de la història de la robòtica fictícia d'Asimov.
La doctora Calvin és especialista en robopsicologia i una autoritat en la pràctica del cervell positrònic, que ha revolucionat el món dels robots. Tot i els continus progressos en aquest camp, els temors de la població humana no semblen justificats, ja que tots els robots duen impreses les Tres Lleis de la Robòtica:
1. Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
2. Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
3. Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada