21. WOLFGANG (EXTRAORDINARI), Laia Aguilar

En Wolfgang té onze anys i un coeficient intel·lectual de 152. Li agrada fer llistes de coses impossibles, esbrinar com es viatja a Neptú, o fabular que es convertirà en un gran pianista. Tocar el piano és la seva passió, per a ell suposa el seu refugi d’emocions. El dia que la mare mor, li toca anar a viure amb el desconegut del seu pare i inicia un pla per fugar-se a la millor acadèmia de música del món. Durant el viatge, descobrirà qui és realment el pare, quin secret familiar li amaguen “els grans” i per què té tanta por d’alguna cosa que no s’ha atrevit a explicar mai... Wolfgang qüestionarà en tot moment el món adult, des d’uns ulls intel·ligents, distants i crítics.

20. CHARLIE I LA FÀBRICA DE XOCOLATA, Roald Dahl

El senyor Wonka, propietari d'una fàbrica de xocolata, ha amagat cinc bitllets d'or dins cinc xocolatines. En Charlie té la sort de trobar un d'aquests fabulosos premis. Gràcies a aquesta troballa, la seva vida i la de la seva família canviarà.

De manera viva i sensible Roald Dahl ens ofereix una història meravellosa, intrigant i sorprenent.

19. EL CAS MISTERIÓS DEL DR. JEKILL I MR. HYDE, R.L. Stevenson

Publicada el 1886, El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde és, amb L’illa del tresor, l’obra més popular de Robert Louis Stevenson. Relat de la investigació d’un enigma entre la boira i els carruatges del Londres victorià, constitueix també una reflexió sobre la hipocresia d’una societat lliurada a l’aparença.

Mr. Utterson, el notari, està preocupat. No aprova en absolut la relació del seu bon amic i client, el Dr. Jekyll, amb un individu misteriós d’aparença repulsiva i maligna, anomenat Mr. Hyde. Una relació estranya i secreta de la qual ben pocs saben alguna cosa.

Henry Jekyll és doctor en Medicina, membre de la Royal Society, un dels homes més rics i respectats de Londres i, aparentment, ha acollit el sòrdid Mr. Hyde i el protegeix. Però no és això el que preocupa Mr. Utterson. Quina raó pot tenir el seu client per haver declarat Mr. Hyde hereu universal en el seu testament?

Mr. Hyde, un home detestable, que provoca en tothom qui el veu una indefinible sensació de fàstic i d’odi, algú que porta el mal escrit a la cara, un individu depravat i sense escrúpols, possiblement, un assassí salvatge i sanguinari...

18. LA GUERRA DELS MONS, H. G. Wells

El dia de Tots Sants de 1938, quan va adaptar a la ràdio La guerra dels mons, de H. G. Wells, Orson Welles va fer creure a milions d’oients que la Terra havia estat envaïda pels marcians. El pànic va ser sensacional, tot i que, des de l’emissora, es va deixar perfectament clar de manera reiterada que es tractava d’un espai dramàtic, amanit fins i tot amb publicitat. Sens dubte, el talent de Welles va contribuir al realisme aterridor del programa, però, sense la capacitat narrativa i fabuladora d’H. G. Wells, difícilment s’hauria pogut atènyer un grau tan alt d’impacte. L’autor va ser amb tota probabilitat el més llegit pels seus contemporanis, i això no tan sols per la seva capacitat narradora veritablement fascinant o per l’habilitat amb què va saber combinar la ciència-ficció—gènere en el qual va despuntar especialment—amb els relats d’aventures, sinó també per les seves reflexions sobre la condició humana.