INVISIBLES, Joan Bustos

Una jove promesa del futbol arribada de molt lluny. Una noia que ha de canviar sovint d’institut. Un noi que desvela la vida que vol viure a l’assistent… Nou històries de joves d’allò més diferents, tot i que amb un denominador comú: ser o haver estat invisibles, metafòricament, en un moment o altre. Cadascú a la seva manera: amb resignació, amb molta angoixa, per autoprotegir-se… I sempre buscant el seu propi espai en el món.

Qui és en realitat la persona que es reflecteix al mirall?

DOCTOR, EL NOSTRE FILL LLEGEIX. ÉS GREU?, Miquel Arguimbau

Per què un noi llegeix llibres? En què ha fallat el sistema? Ho descobriràs en aquesta novel·la divertida i futurista que et farà riure a cada pàgina! "És un misteri com una màquina del temps amb forma d'ou va fer possible aquell viatge. Com vaig aterrar amb catorze anys a la llar d'un matrimoni que des del primer moment es van comportar com si fossin els meus autèntics pares, en un món en el qual llegir llibres havia estat aniquilat."

I tu, quin llibre salvaries?

Tots els llibres salvats, als comentaris!

LES 7 RECOMANACIONS

 Heu fet una molt bona feina! Moltes felicitats!

1r d'ESO: curs 2024-2025

Llengua catalana i literatura-JMP

25. MAR I CEL, Àngel Guimerà

Mar i cel és un relat sobre l'amor tràgic de Blanca, una noia cristiana, i Saïd, un corsari morisc, en un vaixell perdut enmig de la Mediterrània. És un espectacle de lluita entre dos mons, dues cultures irreconciliables i és també una bella història d'amor que la intransigència torna tràgica. És una història d'incomprensió situada en el segle XVII que per desgràcia té innombrables paral·lelismes amb el món en què vivim.

Estrena a Barcelona amb la companyia Dagoll Dagom: 1988-1989

Reposició, 30 anys de Dagoll Dagom: 2004-2005

40 anys de Dagoll Dagom: 2014-2015

50 anys de Dagoll Dagom: 2024-2025

Dagoll Dagom, 50 anys de Mar i cel!

L'Himne dels Pirates!

19. EL CAS MISTERIÓS DEL DR. JEKILL I MR. HYDE, R.L. Stevenson

Publicada el 1886, El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde és, amb L’illa del tresor, l’obra més popular de Robert Louis Stevenson. Relat de la investigació d’un enigma entre la boira i els carruatges del Londres victorià, constitueix també una reflexió sobre la hipocresia d’una societat lliurada a l’aparença.

Mr. Utterson, el notari, està preocupat. No aprova en absolut la relació del seu bon amic i client, el Dr. Jekyll, amb un individu misteriós d’aparença repulsiva i maligna, anomenat Mr. Hyde. Una relació estranya i secreta de la qual ben pocs saben alguna cosa.

Henry Jekyll és doctor en Medicina, membre de la Royal Society, un dels homes més rics i respectats de Londres i, aparentment, ha acollit el sòrdid Mr. Hyde i el protegeix. Però no és això el que preocupa Mr. Utterson. Quina raó pot tenir el seu client per haver declarat Mr. Hyde hereu universal en el seu testament?

Mr. Hyde, un home detestable, que provoca en tothom qui el veu una indefinible sensació de fàstic i d’odi, algú que porta el mal escrit a la cara, un individu depravat i sense escrúpols, possiblement, un assassí salvatge i sanguinari...

18. LA GUERRA DELS MONS, H. G. Wells

El dia de Tots Sants de 1938, quan va adaptar a la ràdio La guerra dels mons, de H. G. Wells, Orson Welles va fer creure a milions d’oients que la Terra havia estat envaïda pels marcians. El pànic va ser sensacional, tot i que, des de l’emissora, es va deixar perfectament clar de manera reiterada que es tractava d’un espai dramàtic, amanit fins i tot amb publicitat. Sens dubte, el talent de Welles va contribuir al realisme aterridor del programa, però, sense la capacitat narrativa i fabuladora d’H. G. Wells, difícilment s’hauria pogut atènyer un grau tan alt d’impacte. L’autor va ser amb tota probabilitat el més llegit pels seus contemporanis, i això no tan sols per la seva capacitat narradora veritablement fascinant o per l’habilitat amb què va saber combinar la ciència-ficció—gènere en el qual va despuntar especialment—amb els relats d’aventures, sinó també per les seves reflexions sobre la condició humana.

17. EL NOI DEL PIJAMA DE RATLLES, John Boyne

Berlín 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba totes les coses empaquetades: el seu pare, membre de l’elit militar, ha rebut un nou destí i es veu obligat a marxar i instal·lar-se amb tota la família en una àrea rural mig deserta i molt depriment. Bruno s’avorreix i passa els dies obsessionat amb una tanca que s’alça davant la finestra de la seva habitació. Fins que no coneix Schmuel, el noi del pijama de ratlles, que viu a l’altra banda del filferro espinós, Bruno no comprèn que ja no és a Alemanya sinó a Polònia. Tampoc no és conscient del que passa a la vida de Schmuel fins que és massa tard per escapar dels horrors que es viuen a l’altre costat de la tanca.