El planeta dels simis ha d’ésser englobada entre les fantasies distòpiques, antiutòpiques, que tan de moda estigueren al llarg del segle XX (pensem en Un món feliç, de Huxley) i sobretot a partir de la Segona Guerra Mundial (com és el cas de 1984, d’Orwell). En la seva novel·la, Boulle ens presentava una realitat monstruosa, amb un món futur on els humans som governats per simis (en una mena de món al revés), irònica al·legoria sobre la nostra absurda mania per dominar el planeta i la impossibilitat per fer-ho. També buscava, la novel·la, a partir d’aquest intercanvi de papers entre simis i humans, conscienciar la gent del tracte cruel que sovint dispensem als animals. Però la lectura potser més interessant és aquella que ens porta a parlar de la discriminació racial a partir de la diferenciació per castes que hi ha en la pròpia societat dels simis. Així doncs, en aquesta jerarquia simiesca, trobem que l’escalafó més elevat està dominat pels goril·les, representants del braç militar; per sota hi trobaríem els ximpanzés, de tarannà inquiet i més dotats per a la ciència i les activitats intel·lectuals i, finalment, trobaríem els orangutans, que representen la casta sacerdotal i són els guardians de l’esgarrifosa veritat del planeta dels simis. Per sota de tots ells, com a autèntics pàries, els humans.
