Institut Marina

diumenge, 23 de novembre del 2025

08. EL PLANETA DELS SIMIS, Pierre Boulle


El planeta dels simis ha d’ésser englobada entre les fantasies distòpiques, antiutòpiques, que tan de moda estigueren al llarg del segle XX (pensem en Un món feliç, de Huxley) i sobretot a partir de la Segona Guerra Mundial (com és el cas de 1984, d’Orwell). En la seva novel·la, Boulle ens presentava una realitat monstruosa, amb un món futur on els humans som governats per simis (en una mena de món al revés), irònica al·legoria sobre la nostra absurda mania per dominar el planeta i la impossibilitat per fer-ho. També buscava, la novel·la, a partir d’aquest intercanvi de papers entre simis i humans, conscienciar la gent del tracte cruel que sovint dispensem als animals. Però la lectura potser més interessant és aquella que ens porta a parlar de la discriminació racial a partir de la diferenciació per castes que hi ha en la pròpia societat dels simis. Així doncs, en aquesta jerarquia simiesca, trobem que l’escalafó més elevat està dominat pels goril·les, representants del braç militar; per sota hi trobaríem els ximpanzés, de tarannà inquiet i més dotats per a la ciència i les activitats intel·lectuals i, finalment, trobaríem els orangutans, que representen la casta sacerdotal i són els guardians de l’esgarrifosa veritat del planeta dels simis. Per sota de tots ells, com a autèntics pàries, els humans.

07 L'illa del tresor, Robert L. Stevenson

Jim Hawkins treballa a l’hostal dels seus pares. Un dia descobreix al bagul del vell pirata Billy Bones, que ha trobat mort a la seva habitació, un estrany mapa del tresor i decideix robar-lo. Perseguit pels enemics de Bones, Jim abandona l’hostal familiar per embarcar-se a La Hispaniola a la recerca del mític tresor del capità Flint i protagonitza la gran aventura de la seva vida.

MISSATGES EN UNA AMPOLLA! 
(Llegiu-los als comentaris)

diumenge, 16 de novembre del 2025

06. TINTÍN A AMÈRICA, Hergé

En aquesta aventura d'Hergé, Tintín viatja cap a Amèrica del Nord, on li caldrà afrontar el terrible sindicat de gàngsters de Chicago, entre els quals hi ha el molt famós Al Capone. La idea inicial d’Hergé era la de construir la seva narració al voltant del poble indi pell roja, pel qual ell sempre havia sentit una gran fascinació, però després va voler mostrar també el màxim possible d’Amèrica, els deserts i les prades, les modernes indústries i les grans ciutats. La prohibició de les begudes alcohòliques, els gàngsters, els cowboys i l’espoliació dels indis pell roja, denunciant la manera com varen ser foragitats de les seves terres quan s’hi va trobar petroli. Tintín a Amèrica es va començar a publicar el 3 de setembre del 1931 a Le Petit Vingtième, a raó de dues planxes per setmana, on s’editaria al llarg de tot un any. 


05. MOBY DICK, Herman Melville

L’obsessió del capità Ahab per caçar Moby Dick, la mítica balena blanca, transforma l’expedició balenera del Pequod en una aventura insòlita amb un desenllaç sorprenent. Moby Dick és l’obra més important del seu autor, Herman Melville. Aquesta adaptació, adreçada als joves lectors, és una oportunitat magnífica de descobrir una de les novel·les cabdals de la literatura nord-americana i un dels grans relats d’aventures de la literatura universal. 
Moby Dick (1956), tràiler original.

Digueu-me Ismael...

diumenge, 9 de novembre del 2025

04 EL GRAN DISSENY, Stephen Hawking

Els llibres de Stephen Hawking mai no han deixat indiferents els seus lectors. Les seves teories sobre la idea del temps, l'espai o l'univers han estat revolucionàries, i les conclusions a les quals ha arribat han generat sempre interessants polèmiques de caràcter científic. En El gran disseny, Hawking i Mlodinow ens presenten una nova imatge de l'univers, i del lloc que hi ocupem, molt diferent de la tradicional i, fins i tot, de la imatge que el mateix Hawking ens havia proporcionat, ja fa més de vint anys, en el seu gran llibre Història del temps. Allà ens explicava d'on procedia l'univers i cap on s'encaminava, però encara no podia donar resposta a importants preguntes.

03. JO, ROBOT, Isaac Asimov

Jo, robot (I, Robot en la versió original en anglès) és una recopilació de nou històries curtes de ciència-ficció escrites per Isaac Asimov i publicades en diverses revistes estatunidenques entre els anys 1940 i 1950. Tots els relats estan relacionats per un marc narratiu en què la fictícia Dra. Susan Calvin explica la història a un reporter (que fa de narrador) del segle XXI. Malgrat que les històries poden ser llegides per separat, totes comparteixen una mateixa temàtica: la relació entre robots, humans i moral; que quan es combinen formen una part més gran de la història de la robòtica fictícia d'Asimov. 
La doctora Calvin és especialista en robopsicologia i una autoritat en la pràctica del cervell positrònic, que ha revolucionat el món dels robots. Tot i els continus progressos en aquest camp, els temors de la població humana no semblen justificats, ja que tots els robots duen impreses les Tres Lleis de la Robòtica:

     1. Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
     2. Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
   3. Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.

diumenge, 2 de novembre del 2025

02. VIATGE AL CENTRE DE LA TERRA, Jules Verne

Viatge al centre de la Terra, de Jules Verne. La descoberta d'uns misteriosos jeroglífics entre les pàgines d'un llibre portarà el professor Otto Lidenbrock i el seu nebot, el jove Axel, a emprendre el viatge més al·lucinant que s'hagi fet mai: endinsar-se en les profunditats de la Terra. Amb l'ajut d'en Hans, un guia hàbil i valent, i arriscant la seva vida a cada pas, descobriran les meravelles que s'amaguen a l'interior del planeta.

01 LA MÀQUINA DEL TEMPS, H.G. Wells

La màquina del temps, la primera novel·la d'èxit de H.G. Wells narra la fantàstica història del Viatger del Temps, l'home que sabia que el temps no era sinó una mena d'espai i que va crear una màquina per viatjar en qualsevol direcció de l'espai-temps. Aquesta «petita obra mestra», com la va qualificar J.B. Priestley, descriu un viatge apassionant a l'època més desconeguda de l'home-, el futur remot, on habiten els Elois i els Morlocks.