Institut Marina

diumenge, 16 d’abril de 2017

Tan senzill com fer-te un petó, Blue Jeans

Segona novel·la d’una nova trilogia signada per Blue Jeans, l’autor de la sèrie més venuda de literatura juvenil romàntica.
El David, l’Elena, l’Òscar, l’Iria, el Julen, el Manu, l’Ainhoa i el Toni, els nois del passadís 1B, tornen a la residència Benjamí Franklin després de les vacances de Nadal. Amb ells, també les noves parelles: el David i l’Elena, la Marta i el Martín, que segueixen endavant amb la seva relació. Però no hi són tots, falta la Nicole, que va haver de marxar a València amb la seva família, després de sofrir una agressió xenòfoba a l’Starbucks on treballava. Els nois la troben molt a faltar i ella desitja tornar, però la seva família no vol ni sentir parlar del tema; encara tenen por pel que va passar. Encara que aparentment tot segueix igual, els nois s’enfrontaran en aquest nou trimestre a
les més dispars situacions...

2 comentaris:

  1. He decidit llegir aquesta novel·la perquè és la continuació del llibre Tan senzill com tuitejar t'estimo, una història que em va deixar sense alè des de l'instant que vaig començar el primer capítol. Coneixent la capacitat que té Blue Jeans per embolicar-nos amb les seves paraules, aquest llibre no ens deixarà indiferents. El primer volum ens parlava de situacions actuals que, normalment, no creiem que succeeixen molt, quan és totalment el contrari. Ens ensenya a veure-ho tot des d'un altre punt de vista menys crític, ens ajuda a empatitzar, ens fa sentir entre línies.
    Oriana Villegas

    ResponElimina
  2. Des que vaig començar a llegir les primeres línies em va fascinar. Et fiques tant a la història que, quan ets a l'última pàgina, et preguntes, ja s'ha acabat?, perquè ni t'has adonat que et trobaves al final. Aquest volum superà les meves expectatives, ja que se'm feia difícil imaginar que mantindria la mateixa línia del primer llibre. La història té molta continuïtat amb el primer, perquè és narrada després de les vacances de Nadal dels protagonistes. Ens respon moltes preguntes que ens va deixar la primera història, però ens obre unes altres, fent-nos desitjar el tercer llibre. Espero que el següent em deixi sense paraules, igual que aquest. Però el que és indiscutible és el fet que Blue Jeans fa que una lectura llarga sigui ràpida i lleugera i, remarcar, que no tots els escriptors tenen aquesta capacitat.
    Oriana Villegas

    ResponElimina